imatge: La Cubana
CONCERT:
-
Son jarocho: La Bamba . Tradicional. Arranjament: Naohiro Iwai
-
Conga del fuego. Arturo Márquez
-
Danzón núm 2. Arturo Márquez
"Danza zapateada"
Son jarocho
És l'expressió musical pròpia de la cultura jarocha (Part dels estats d'Oaxaca, Tabasco i Veracruz).
Es porta a terme durant la festa tradicional dels jarochos, anomenada fandango jarocho.
Es combina la “danza zapateada” i la poesia cantada en forma de versos i tornades.
El seu origen cal buscar-lo a l'època colonial, on es van barrejar elements espanyols, indígens i africans.
El zapateado consisteix en un ball que realitzen un o varis ballarins sobre una tarima. Aquests ballarins piquen a terra amb els peus acompanyant la cançó amb diferents ritmes. (com fan en la dansa flamenca- és una herència cultural Andalusa).
Es pot ballar amb parella o "de montón" (amb grup).
El son jarocho és interpretat per instruments de corda i percussió.
Les dotacions instrumentals varien segons la zona.
Podem trobar-hi: jaranas, requinto, arpa, pendero, guitarra, violí, quijada de burro o de caballo.
Conga
És un ball popular cubà d'origen africà que té un ritme sincopat i s'acompanya amb tambors. Serveix d'acompanyament per a les comparses carnavalesques i es va originar en les festivitats que portaven a terme els negres esclaus.
La conga és un gènere on es destaca l'alegria, el ritme i el gust de la música cubana.
El baile se reduce a marchar al compás del ritmo característico, en que alternativamente, en todos los compases pares, se destaca una síncopa que los bailadores subrayan levantando ligeramente una pierna y marcando el golpe con un brusco movimiento del cuerpo.
Emilio Grenet: Música Popular Cubana, 1939
Danzón
És un ball lent i romàntic (desplaçat posteriorment pel bolero) en què els balladors han de saber presentar-se davant de la parella, marcar cada quatre compassos i respectar l'estructura del ball.
Neix a Cuba al final del segle XIX i el primer tema compost per a aquest ball ha estat atribuït a Miguel Failde i s'estrenà a Matanzas amb el nom de "Las alturas de Simpson" (1879). José Urfé es va acreditar, durant la primera dècada del segle XX, com a creador de l'estructura més coneguda del danzón, incloent-hi les parts cantades. L'atractiva sonoritat de cornetí i la cadència de la melodia convertí aquest ritme en l'atracció social de l'època.
L'èxit el portà fins a Mèxic, i al final dels anys 20 diversos músics van treballar en la seua renovació. Com a ball lent i romàntic, acabà cedint el lloc al bolero.
Arturo Márquez Navarro
Mèxic-1950
Compositor mexicà reconegut per utilitzar formes i estils musicals mexicans i incorporar-los en les seves composicions.
 danzon3 |  danzon2 |
|---|---|
 danzon4 |  Danzon1 |
